Resultats de la cerca

El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França

El firmaren Jerónimo Valdés liberal a Logronyo i Tomás Zumalacárregui carlí a Eulate el 27 i el 28 d’abril de 1835 per al teatre d’operacions del nord Al Principat, aquest tractat fou aplicat des del juliol del 1837 comunicat del cap liberal baró de Meer al cap carlí Antonio de Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i notificació d’Urbiztondo a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol des d’Avià Cabrera no l’acceptà fins a les acaballes de la guerra tractat de Segura-Lécera, nom dels pobles on fou, respectivament, signat per Cabrera l’1 d’abril de 1839 i per Van Halen el dia 3 d’abril Actuà…

Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat

Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats

Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any

El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans

Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a les reunions…

Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins

Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol Indultat després del conveni de Bergara 1839, passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats