Resultats de la cerca

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Participà en l’expedició de García Jofre de Loaisa a les Moluques 1525, on portà a terme estudis de cosmografia i intervingué en les lluites colonials 1526-35 Traslladat a Nova Espanya, professà en l’orde augustinià 1553 i formà part de l’expedició de Legazpi al Pacífic 1564, com a cosmògraf En el viatge de retorn seguí una ruta diferent, cap al N, fins a trobar els contraalisis i el corrent de Kuro-Shivo, que el portaren a les costes de Califòrnia, que seguí fins a Acapulco 1565 Aquesta nova ruta, dita de Ponent, fou la que uní, des de llavors, Àsia i Amèrica

Estudià matemàtiques i teologia a Basilea Frare franciscà, més tard es passà a la Reforma Publicà una Bíblia en hebreu i una nova edició llatina de la Geografia de Ptolemeu, així com nombrosos mapes És autor també de la Cosmographia Universalis , publicada el 1544 a Basilea, que comprèn nombrosos gravats en fusta i 26 mapes

L’any 1526 prengué part en una expedició a les costes sud-americanes, manada pel venecià Sebastiano Caboto, que es trobava aleshores al servei de Carles V l’expedició remuntà els rius de la Plata, Paraná i Paraguai De retorn a Espanya, treballà en la confecció de mapes en la Casa de Contratación de Sevilla, on fou nomenat mestre d’astronomia i cosmografia Escriví El libro de las longitudes 1551 i Islario general del mundo 1560

S'establí a Augsburg l’any 1530 Seguí l’estil de Hans Burgkmair retrat de Carles V, 1532, a Berlín, però quan Tizià passà per Augsburg 1548-49 influí decisivament sobre el seu estil retrat del cosmògraf Sebastian Münster, 1552, a Berlín

Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjunt de prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular Colombina

Estudià a Madrid i a Sevilla El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos descobert dos anys abans, del qual determinà la latitud En tornar fou nomenat 1620 pilot major Escriví el 1621 una obra tècnica de la navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al S de la Terra del Foc

Era alferes d’enginyers Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1768-70, en el grup que viatjà per mar Desanimada l’expedició per no trobar el port de Monterrey, la insistència de Constançó feu continuar la recerca més al nord, fet que determinà el descobriment de la badia de San Francisco En tornar a Mèxic hi publicà un Diario histórico de los viajes de mar y tierra hechos al norte de California 1770