Resultats de la cerca

Constitueix la base teòrica de la ciència de materials i se serveix de disciplines com la cristallografia, la mecànica quàntica, l’òptica, la termodinàmica i l’electromagnetisme Hom considera l’article del 1907 d’Albert Einstein sobre la teoria de la calor específica dels sòlids on introduí la idea que les vibracions de la xarxa dels dels seus àtoms és responsable de les seves propietats termodinàmiques com el primer de la física de l’estat sòlid Ha estat fonamental per al desenvolupament de l’electrònica, en la creació dels transistors i en l’estudi de la composició i el…

És una transformació de la radiació en matèria Com que, segons l’equació d'Einstein, l’equivalent en massa d’aquestes dues partícules és d’1,02 MeV, la radiació γ incident ha de posseir una energia superior a aquest valor perquè es pugui produir el fenomen l’excedent es reparteix en parts iguals, en forma d’energia cinètica, entre les dues partícules creades A diferència dels altres fenòmens d’interacció entre una radiació electromagnètica i la matèria efecte fotoelèctric i efecte Compton, la probabilitat de la producció de parelles augmenta amb l’energia dels raigs γ L'anihilació és el…

Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA

Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica

Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona És cap del grup de física dels materials II des de la seva creació el 1994 i directora científica del Servei de Microscòpia de la UAB des del 2001 El 2005 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre magnetisme i materials nanoestructurats

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Si després d’haver-se creat les llacunes hom escalfa la substància, els àtoms desplaçats poden tornar a ocupar llur lloc, desapareixen les llacunes i s’allibera una quantitat d’energia calorífica superior a la fornida en l’escalfament

Graduat el 1943 a la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, s’incorporà a l’exèrcit i fou destinat al Massachusetts Institute of Technology, on amplià la seva formació, i posteriorment fou incorporat al projecte Manhattan, per a la creació de la primera bomba atòmica , i calculà la densitat dels neutrons de la bomba de Nagasaki Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà a la institució RAND Corporation, on desenvolupà quasi tota la seva activitat professional L’any 1958 dissenyà pel seu compte la bomba de neutrons , de la qual esdevingué un aferrissat defensor, argumentant…