Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
credença
Cristianisme
Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi els objectes necessaris per a l’ofici litúrgic que hom celebra.
credença
Tauleta, conjunt de prestatges, armariet, etc, on hom posava els objectes que calia tenir a mà per al servei de taula.
Nicolau de Credença
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill del pintor napolità Nicolau de Credença i pintor ell mateix, prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats a Barcelona pels volts del 1580, en el cas d’un dels certàmens immaculistes, i en el mateix any 1580 en els altres dos casos Bibliografia Bover i Font, A 1996 Vegeu bibliografia
Nicolau de Credença
Matemàtiques
Pintura
Pintor, matemàtic i poeta, actiu a Barcelona.
Fill de Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada 1580 Féu guadamassils per a la generalitat Cal no confondre'l amb un altre pintor homònim documentat el 1591
llibre de credença
Història
Llibre de comptes d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc.
Nicolau de Credença
Pintura
Pintor d’origen napolità, actiu a Barcelona des dels darrers anys del sXV.
Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant Martí de…
Henrique Fernandes
Pintura
Pintor.
Actiu ja a Barcelona el 1525 El 1532 s’associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes Pere Nunyes , i amb Nicolau de Credença, amb els quals collaborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat
Pere Nunyes
Pintura
Pintor.
Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital…
credencer
Història
Escrivà encarregat de portar el llibre de credença d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc.
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…