Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
complex glaciofluvial
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de formes de relleu que es donen a la part final d’una glacera i que han estat construïdes conjuntament pel glaç i per les aigües que provenen de la fusió d’aquest glaç.
Normalment és compost per la cubeta excavada pel front de la glacera, la cresta de la morena final i el con de còdols i sorres escampats per les aigües fluvials
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan…
acristavus
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del Campanià inferior de l’Amèrica del Nord.
Amb una edat estimada de 79 milions d’anys, es tracta d’un dels hadrosàurids saurolofins coneguts més antics A diferència d’altres membres del seu subgrup, com el braquilofosaure, l’acristavus mancava de cresta cranial
pic d’Aneto
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans…
nòdul sinoauricular
Biologia
Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.
És situat a la paret de l’aurícula dreta, a l’extrem superior de la cresta terminal, en el lloc de l’entrada de la vena cava superior És anomenat també nòdul de Keith i Flack i nòdul sinusal
braquilofosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids saurolophins del Campanià mitjà dels actuals estats de Montana (EUA) i Alberta (Canadà).
Es caracteritzen per presentar una cresta plana formada pel nassal, en forma de pala, que es projecta posteriorment sobre el crani S’han recuperat esquelets gairebé sencers que inclouen impressions i motllos naturals de pell i altres teixits tous
cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
Castell del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir…
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
blasisaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del final del Maastrichtià d’Arén (Osca, Pirineu d’Aragó), del subgrup dels lambeosaurins.
Probablement mostraven una migració dorsal de la cavitat nassal, que es trobaria inclosa dintre d’una cresta supracranial i es caracteritzen per una fenestra infratemporal en forma de “D” Pertanyia a un grup de lambeosaurins relativament primitiu juntament amb l’arenysaure, un altre dinosaure aragonés contemporani
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina