Resultats de la cerca

Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis

En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre

El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis

Presentaven metamorfosi La semblança entre llur crani i el dels peixos crossopterigis fa que hom consideri aquests com a llurs antecessors Visqueren entre el Devonià i el Triàsic Es divideixen en cinc ordres, segons la natura de les vèrtebres ictiostegals, embolòmers, raquítoms, estereospòndils i seimurimorfs Són considerats com els avantpassats dels rèptils actuals, especialment d’aquells que originaren els mamífers actuals

La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia…

En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèllules…

La boca no té maxillars, i les dents són còniques La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria Latimeria chalumnae , de l’Índic africà D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…