Resultats de la cerca

Autodidacte de formació, des de molt jove tocà el piano i cantà en locals de la seva ciutat, en un estil que combinava el  boogie-woogie , el  blues i el  rhythm-and-blues El 1950, amb l’orquestra de Dave Bartholomew, enregistrà el disc The Fat Man , que li donà fama Associat a Bartholomew fins el 1964, fou un dels primers cantants de rhythm-and-blues  que trencà les barreres racials els anys cinquanta i al començament dels seixanta, i assolí un èxit de públic extraordinari, tant entre la comunitat negra de la qual formava part com entre la població blanca Reconegut com un dels pioners…

Cap al 1532 es troba documentat com a mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona A la Biblioteca de Catalunya manuscrit M 454 es conserven d’aquest autor un Benedicamus Domino i un magníficat a quatre veus Podria ser seva una missa de difunts de la qual s’han conservat alguns fragments

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869

Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler

Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França

Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als Concert Spirituel…

A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston Els anys…

Inicià els primers estudis musicals a Madrid, i a disset anys viatjà a Milà i ingressà al conservatori A aquesta època italiana pertanyen el glòria a quatre veus, algunes cançons i l’òpera Ildegonda 1845 Acabats els estudis tornà a Madrid i dirigí un concert al Teatro del Circo per celebrar l’aniversari de la reina, on s’interpretà la simfonia de l’òpera Ildegonda i una obra de G Rossini El 1847 entrà a formar part de La España Musical, associació formada per compositors i artistes, com ara H Eslava, J Asenjo Barbieri i J Gaztambide, que estaven decidits a donar a conèixer l’òpera espanyola…