Resultats de la cerca

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…

Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc

Es formà a l’Escolania de Montserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus

Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

Un pedal expressiu regula la intensitat del so La seva extensió és de tres octaves, del fa 2 al fa 5 La música per a vibràfon s’escriu en clau de sol És un instrument que aparegué en el decenni dels trenta, amb diferents noms, l’ús del qual restava reduït a l’àmbit del jazz i de la música lleugera Ha estat incorporat a l’orquetra simfònica

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

Els seus mestres foren EDohnányi, BBartók, ZKodály i LWeiner Treballà com a assistent de Toscanini 1936 i ocupà el càrrec de director general de música al teatre d’òpera de Munic 1947 i al de Frankfurt 1951 Per més d’un decenni 1961-72 fou director artístic del Covent Garden de Londres, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1969-91, i, entre el 1979 i el 1983, de l’Orquestra Filharmònica de Londres Fou, a més, director invitat d’un gran nombre d’orquestres europees i americanes i director artístic del Festival de Salzburg des del 1992 El 1971 rebé el títol de sir i el 1972 es…

La música beat tingué grans influències del rhythm-and-blues En foren exponents màxims The Beatles i The Rolling Stones

La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni…