Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
Maurice Feltin
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Troyes 1928 i arquebisbe de Sens 1932, Bordeus 1935 i París 1949-66 i cardenal 1953 Durant la Segona Guerra Mundial s’oposà decididament a l’ocupació alemanya
Basil Dearden
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic anglès.
Format com a documentalista, realitzà alguns bons films psicològics com The Blue Lamp 1950, Victim 1962 o A Woman of Straw 1964 abans de decantar-se per una línia decididament comercial
Gaspar Gregori
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València
Wies Moens
Literatura
Escriptor belga d’expressió neerlandesa.
Els seus poemes de la primera època palesen un humanitarisme de caire religiós De boodschap ‘El missatge’, 1920, Opgangen ‘Ascensions’, 1922 Posteriorment la seva poesia adoptà un caràcter decididament catòlic i nacionalista Het vierkant ‘El quadrat’, 1938, Het spoor ‘La traça’, 1944
Pedro de Oña
Literatura
Poeta xilè.
Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí
Suzanne Valadon
Pintura
Pseudònim de la pintora Marie-Clémentine Valadon.
Fou modista, acròbata i després model de Puvis de Chavannes, Renoir i Lautrec Amiga de Miquel Utrillo i Morlius , aquest donà nom al seu fill, l’important pintor Maurice Utrillo El 1909 es casà amb el pintor André Utter, i des d’aleshores es dedicà decididament a la pintura, de temes variats especialment retrats, figures i interiors, amb un estil directe i simple i una certa influència de l’escola de Pont-Aven És representada al Musée National d’Art Moderne de París
István Tisza
Història
Polític hongarès.
Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats
poètica
Literatura
Art o tècnica de compondre obres poètiques.
Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un…
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Francesco Zabarella
Història del dret canònic
Canonista italià.
Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina