Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
defecació
Biologia
Expulsió de la femta per l’anus.
És un acte reflex que s’inicia quan l’ona peristàltica del còlon terminal fa passar el contingut fecal al recte i produeix la distensió d’aquest i la necessitat de defecar La distensió del recte provoca la dilatació de l’esfínter intern de l’anus, mentre que la dilatació de l’esfínter extern de l’anus es fa per acció voluntària Això, juntament amb la participació dels músculs abdominals, fa que la contracció reflexa del còlon terminal expulsi la femta continguda en el recte El centre de la defecació és a la medulla lumbosacra i les vies aferents pertanyen al simpàtic i…
defecació del most
Viticultura
Operació per mitjà de la qual hom separa per sedimentació els grans, les pells i les impureses del most abans que aquest fermenti.
Per a evitar una fermentació prematura hom empra la pasteurització, el refredament o, més sovint, l’anhídrid sulfurós
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
El que cal saber de la fissura anal
Patologia humana
La fissura anal constitueix una erosió o un esquinçament dels teixits superficials del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que origina molt dolor sobretot al cap d’uns vint minuts de l’acte defecatori Moltes persones que pateixen d’una fissura anal intenten d’endarrerir tant com poden les defecacions, perquè els fa por el dolor que els provoquen Tanmateix, però, aquesta actitud és contraproduent, ja que, com més tensa es trobi la musculatura de la zona i més sòlida sigui la matèria fecal —pel fet de no ésser evacuada en el moment que n’hi ha més necessitat—, més dolorosa…
meconi
Biologia
Matèria d’un color terrós verdosenc, viscosa, neutra, composta de moc, bilis i restes epitelials, continguda en l’intestí del nadó.
És expellida en la primera defecació És conegut també amb el nom de carbonada
recte
Anatomia humana
Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus.
La seva estructura és similar a la del còlon, amb uns plecs mucosos longitudinals, les columnes de Morgagni , que en llur part inferior formen uns recessos anomenats vàlvules semilunars L’augment de pressió sobre les parets rectals ocasionat per l’acumulació de matèries fecals determina el reflex de la defecació
encopresi
Psicologia
Defecació involuntària, sovint de nit, independent de qualsevol lesió orgànica.
L’encopresi es manifesta principalment —com l’enuresi, però no tan sovint— en els infants pertorbats afectivament
Prolapse rectal
Patologia humana
És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es…
diafragma
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
disquèzia
Patologia humana
Defecació difícil o dolorosa per acumulació de les matèries fecals en l’ampul·la rectal.