Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
armar
Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives.
alcassaba
Alcassaba d’Almeria
© C.I.C.-Moià
Història
Recinte fortificat, a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants.
A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars
verinós | verinosa
Zoologia
Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives.
lliga
Política
Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú.
Aquest pot ésser polític lligues ofensives i defensives o econòmic lligues duaneres, monetàries
aliança
Dret internacional
Forma de cooperació estreta entre estats, materialitzada en un acord o tractat polític o militar, mitjançant el qual els estats protegeixen o realitzen els seus interessos (seguretat, estabilitat i influència).
Les aliances poden ésser bilaterals o multilaterals, secretes o obertes, temporals o permanents, generals o limitades, pacífiques o bèlliques i defensives, ofensives o mixtes
cuirasser
Història
Militar
Soldat armat de cuirassa.
Als s XVI i XVII, els cuirassers constituïren la cavalleria pesant i portaven com a armes defensives celada o elm, cuirassa, espatllassos, manyoples, escarselles i cuixeres, i, com a armes ofensives, espasa llarga i dues pistoles
vaixell minador
Transports
Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.
A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
Parc dels Búnquers de Martinet
Búnquer rehabilitat que forma part del Parc dels Búnquers de Martinet
© Parc dels Búnquers de Martinet
Museologia
Espai de memòria impulsat a instàncies de l’ajuntament de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Obert al públic l’any 2007, museïtza les restes de la línia de defensa que en la dècada de 1940 l’exèrcit franquista va construir als Pirineus Proposa al visitant un recorregut per búnquers rehabilitats, partint d’un centre de visitants on mitjançant recursos audiovisuals i escenogràfics es contextualitza el moment històric de la construcció de les estructures defensives Està vinculat a la xarxa d’espais de memòria que promou el Memorial Democràtic
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…