Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
avidina
Bioquímica
Glicoproteïna de la clara d’ou dels ocells, que en ésser consumida sense desnaturalitzar, s’uneix a la biotina en el tracte digestiu i la inactiva.
Pot arribar a causar deficiència en biotina
quinurenina
Bioquímica
Substància intermèdia en la conversió de triptòfan en acetilcoenzim A.
És eliminada amb l’orina quan hi ha deficiència de vitamina B 6
bioflavonoide
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies flavòniques del complex vitamínic P, constituïdes per una mescla de distintes flavones que tenen acció vitamínica.
Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics
malaltia de Niemann-Pick
Bioquímica
Malaltia relacionada amb el metabolisme dels esfingolípids que comporta un retard mental.
És causada per una deficiència en l’enzim esfingomielinasa, que hidrolitza l’esfingomielina en ceramida i fosfocolina La manca d’aquest enzim fa que s’acumulin esfingomielines en el sistema nerviós, el fetge i la melsa
nicotinamida-adenina-dinucleòtid
Bioquímica
Coenzim de l’apozimasa, necessari en la fermentació alcohòlica de la glucosa.
Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi són en la…
malaltia de Tay-Sachs
Bioquímica
Malaltia relacionada amb el metabolisme dels gangliòsids causada per una deficiència en l’enzim N-acetilhexosaminidasa.
Aquest defecte metabòlic produeix una acumulació del gangliòsid GM2 als ganglis i al sistema nerviós central, cosa que origina la mort del pacient durant la infantesa
vitamina
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
malaltia de von Gierke
Bioquímica
Malaltia relacionada amb el metabolisme del glicogen causada per una deficiència en l’enzim glucosa-6-fosfatasa.
Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I
malaltia d’Andersen
Bioquímica
Malaltia causada per una deficiència en l’enzim ramificant del glicogen, alfa-glucan glucosil-4,6-transferasa.
Afecta diversos òrgans interns, especialment el fetge i la melsa, i provoca cirrosi i mort abans dels 2 anys de vida És també coneguda com a amilopectinosi o glicogenosi de tipus IV
malaltia de Günther
Bioquímica
Malaltia causada per una deficiència en uroporfirinògen III cosintasa, un enzim relacionat amb la síntesi del grup hemo.
És també coneguda com a porfíria eritropoètica