Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
integral definida
Matemàtiques
Integral, especialment quan convé distingir-la de la integral indefinida.
inflorescència definida
Botànica
Inflorescència en la qual l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
definit | definida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al d’indefinit i aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns unes, indefinits).
Normalment, hom fa coincidir aquest concepte amb el de determinat , evidenciant com a definit tot allò que, d’una manera o altra, és completat Igualment, l’oposició definit-indefinit és establerta per a algunes formes pronominals Ara, aquesta oposició es reserva per a l’article tanmateix, cal assenyalar que molts gramàtics no se sotmeten a aquesta oposició perquè només admeten l’existència d’una sola classe d’article l’anomenat definit les formes de l’article anomenat indefinit passen, aleshores, a ésser incloses dins la categoria de pronom indefinit Segons Trubetskoj, és anomenada també…
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan…
integral
![](/sites/default/files/media/FOTO/233244.jpg)
El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
distància euclidiana
![](/sites/default/files/media/FOTO3/distancia_euclidiana.jpg)
distància euclidiana
Matemàtiques
Distància definida a ℝ n.
Donats dos punts x = x 1 , , x n i y = y 1 , , y n de ℝ n , aquesta distància és definida per
producte tensorial
Matemàtiques
Aplicació definida entre dues aplicacions multilineals.
Donades dues aplicacions multilineals, f E 1 x E 2 xx E p → K i g F 1 x F 2 xx F q → K , aplicació f ⊗ g E 1 xx E p x F 1 xx F q → K que és definida per l’assignació f ⊗ g x 1 ,, x p , y 1 ,, y q = f x 1 ,, x p g y 1 ,, y q Si els espais E i i F j són de dimensió finita, la matriu associada a f⊗g és anomenada matriu producte tensorial de les matrius associades a f i g
integral de línia
Matemàtiques
Integral definida sobre al llarg d’una corba C a l’espai.
Donada una corba C a l’espai, parametritzada per l’assignació t ∈ a,b → r t = x t , y t , z t , i una funció vectorial f definida i fitada sobre la corba C , f C ⊂ℝ 2 →ℝ 3 , definida per l’assignació r → f r = f 1 r , f 2 r , f 3 r , la integral de línia és valor donat per la integral quan aquesta existeix Hom l’anomena integral de f al llarg de C
integral múltiple
Matemàtiques
Integral definida sobre un domini D de ℝn.
Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada
integral de ressonància
Química
Integral definida en l’estudi mecanicoquàntic de l’estructura molecular.
La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina