Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Aretusa
Mitologia
Nimfa perseguida per Alfeu, déu del riu en el qual ella es banyava.
Demanà ajuda a Àrtemis, que la transformà en font Alfeu uní les seves aïgues a les de la font d’Aretusa
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
conferència de Belgrad
Història
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països.
La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU
Organització Feminista Revolucionària
Partit polític
Grup polític constituït a l’abril de 1977 per una escissió del Col·lectiu Feminista liderada per Lidia Falcón.
Es proposà de crear una organització capaç de participar en la vida política en defensa de l’ideari feminista En les eleccions legislatives de 1977 demanà el boicot El mateix any donà lloc al Partit Feminista de Catalunya
Le Cop Catalan
Setmanari
Setmanari fundat el 1917 a Perpinyà per Albert Bausil, continuador de Le Cri Catalan .
En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
Romiatge del Venturós Pelegrí
Literatura catalana
Poema en codolada del principi del s.XVI, o potser del final del XV, que fou molt llegit fins ben entrat el s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Bibliografia Anònim 1903 Pacheco, A 1992 Vegeu bibliografia
Moviment Revolucionari Català
Partit polític
Grup independentista marxista leninista actiu el 1977.
Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any
concili de Port
Reunió conciliar convocada per l’arquebisbe Teodald de Narbona el 890 a Port (Llenguadoc), amb assistència dels arquebisbes de Nimes, Ais de Provença i Embrun i els seus bisbes sufraganis, per posar fi al cisma del bisbe Esclua
d’Urgell.
Fou condemnat el cisma i absolt el bisbe Gotmar de Vic, que havia participat a la rebellió i demanà perdó Fou desautoritzada la conducta del comte Sunyer d’Empúries i acordada la modificació del privilegi del rei Odó al bisbe de Vic Gotmar del 889, que lesionava els drets del comte Guifré I el Pelós
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor