Resultats de la cerca

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…

Vida Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la collaboració periodística en les publicacions barcelonines "El Intransigente", "Papitu" i "L’Esquella de la Torratxa" Fundà "El Día Gráfico" i el setmanari "Los Miserables", i dirigí el diari radical "Renovación" 1934-36 i el lerrouxista "La Aurora" També collaborà en "El As" 1921, "España Teatral Cinematográfica" 1921-22, "Información cinematográfica" 1922-36, "Popular Film" 1926-37, "El Público" 1927, "Films Selectos" 1930-37 i "Espectáculo" 1937 En el món de l’espectacle i la literatura popular fou conegut per Amichatis Des del…

Vida Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el "Diari de Sabadell", que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra A partir del 1932, fou cap del Departament de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Sabadell El 1935 creà, juntament amb Llorenç Llobet…