Resultats de la cerca

Duc d’Híxar per matrimoni 1622 amb Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar Híxar Desitjós de substituir el comte duc d’Olivares, quan aquest fou destituït s’enfrontà amb Luis Menéndez de Haro i fou desterrat de la cort El 1648 fou empresonat a perpetuïtat, arran d’una conjura adreçada a fer-lo rei d’Aragó

Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya en fou secretari interí el 1839, en la sessió en què fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat Fou diputat a corts el 1869

El CD Espanyol anuncia oficialment el fitxatge de l’ex jugador del FC Barcelona Abelardo Fernández com a nou entrenador del primer equip Abelardo substitueix Pablo Machín, destituït el 23 de desembre pels mals resultats El 29 del mateix mes Josep Maria Duran es fa càrrec de la direcció general del club en substitució de Roger Guasch

El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

Deixeble de Marcel d’Ancira i bisbe de Sírmium ~343, fou condemnat per les seves doctrines cristològiques i trinitàries negà que el Verb tingués una subsistència personal al sínode d’Antioquia 344 Condemnat novament a Milà 347 i a Sírmium 351, fou destituït i exiliat Les seves obres Contra Gentes i Ad Valentinianum no s’han conservat

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU

Exiliat a Europa Occidental fins a la Revolució d’Octubre 1917, propugnà un govern obert a tots els socialistes Mort Lenin 1924, el substituí en la presidència del consell de comissaris del poble, del qual fou destituït el 1930 per la seva oposició a la collectivització Processat, per desviacionista, en el tercer procés de Moscou 1938, fou executat