Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Alexander Boksenberg
Astronomia
Astrofísic anglès.
Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…
James Cronin
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Southern Methodist University 1951 i doctorat a la Universitat de Chicago 1955, posteriorment s’incorporà al Brookhaven National Laboratory de Nova York Fou professor de física a les universitats de Princeton 1958-71 i a Chicago 1971-1997 Els anys noranta participà en el projecte Pierre Auger, de construcció d’un telescopi a l’Argentina per a la detecció de raigs còsmics Membre de la National Academy of Sciencies i d’altres societats científiques, feu recerques importants sobre física de les partícules elementals i publicà nombrosos articles en revistes de física El…
codi
Conjunt de regles prefixades per a reemplaçar en un missatge uns símbols per uns altres, a fi de millorar l’eficiència i la fiabilitat d’un sistema de comunicació.
Hom pot classificar els codis, d’acord amb la funció que compleixen en el sistema, en codis de font, codis de detecció i correcció d’errors i codis de canal En el primer cas, el codi ha de representar, sense ambigüitats, la mateixa informació que el missatge original amb un nombre mínim de símbols, amb el propòsit d’augmentar el rendiment del sistema de comunicació Els codis correctors d’errors introdueixen en el missatge una redundància addicional per a protegir-lo dels errors que la transmissió hi pot causar Finalment, els codis de canal tracten d’evitar que hom enviï aquelles…
Antoni Comas López
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i entrenador.
Amb el CN Montjuïc fou campió d’Espanya de waterpolo com a jugador 1973 Esdevingué entrenador superior de natació i màster en alt rendiment pel Comitè Olímpic Espanyol Com a tècnic treballà al CN Molins de Rei, al CN Sant Adrià, al CE Mediterrani i fou director esportiu del Centre Crol de Calella Collaborà amb les federacions catalana i espanyola, i formà part de l’equip tècnic de la selecció estatal absoluta en diverses competicions internacionals, com en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Entre el febrer del 2009 i el 2016 fou entrenador itinerant i corresponsable del programa de …
Aziz Sancar
Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…
Guillem Anglada i Escudé
Física
Astrofísic.
Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa…
gas intergalàctic
Astronomia
Gas present a l’espai entre galàxies, especialment dins dels cúmuls de galàxies.
Es troba bàsicament format per hidrogen ionitzat, a una temperatura entre 10 5 i 10 7 K Aquesta elevada temperatura es deu a la conversió d’energia gravitatòria en energia tèrmica, a través d’un procés en què intervenen ones de xoc produïdes durant la formació dels cúmuls de galàxies a partir de subestructures més petites La detecció del gas intergalàctic ha estat possible gràcies a la seva emissió en raigs X El gas intergalàctic té una densitat entre 10 i 100 àtoms d’hidrogen per metre cúbic i arriba fins als 1000 àtoms al centre d’alguns cúmuls de galàxies Es pensa que el seu…
contaminació radioactiva
Ecologia
Impurificació d’una substància o d’un medi provocada per la presència d’elements radioactius.
La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintillacions, i és avaluada en becquerels Bq o en curies Ci per m 2 en contaminacions superficials o per m 3 en contaminacions volúmiques Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu…
fotònica
Electrònica i informàtica
Tècnica de la generació, l’amplificació, la detecció i el tractament de radiacions òptiques coherents.
Equival a l’electrònica dels fotons La fotònica nasqué, de fet, amb la invenció del làser i pràcticament no hi ha entorns fotònics en què no hi hagi làsers El primer làser aparegué el 1954, i el 1960 ho féu el làser de robí La fotònica és encara en ple desenvolupament i tot sembla indicar que dominarà en un gran nombre de camps en el futur Fins hi ha qui creu que substituirà l’electrònica de moment, totes dues coexisteixen i es complementen perfectament
magnitud visual
Astronomia
Magnitud aparent d’un astre mesurada utilitzant l’ull humà com a instrument de detecció.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina