Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…
semitística
Lingüística i sociolingüística
Disciplina que té per objecte l’estudi de les llengües semítiques.
Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els s XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el s XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els treballs…