Resultats de la cerca

La diàlisi permet, per exemple, de purificar les solucions de proteïnes i altres biopolímers eliminant les substàncies de poc pes molecular i els possibles electròlits presents, i és el procés en què hom basa l'hemodiàlisi

Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa

Hom en diferencia dues formes La poliquistosi renal de tipus infantil , transmesa a través del mecanisme d’herència autosòmica recessiva, es produeix per una alteració genètica que determina un desenvolupament anòmal dels túbuls distals i dels conductes collectors, que es dilaten i constitueixen quists distribuïts per tot el ronyó afecta a un de cada 10000 nadons i, segons la proporció d’unitats funcionals alterades, es manifesta entre el moment del naixement i els sis mesos d’edat La poliquistosi renal de tipus adult , que es transmet pel mecanisme d’herència autosòmica dominant, es…

Es basa en el procés fisicoquímic d’intercanvi de molècules d’aigua i de soluts, a través d’una membrana semiimpermeable de característiques adequades, entre la sang del pacient i el líquid dialitzador, que és renovat constantment, la composició del qual és similar a la del plasma Les dimensions dels porus de la membrana utilitzada, així com la diferència de concentració de les distintes substàncies en l’una i l’altra banda de la membrana fet que condiciona llur velocitat de difusió, determina que sigui possible l’eliminació de substàncies tòxiques o de rebuig de poc pes molecular, mentre que…

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…