Resultats de la cerca

Port del Molise, té una activa indústria derivada de la pesca Antiga diòcesi al s XI era sufragània del Benevent, la catedral s XII és una de les últimes obres de l’escola pullesa

És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic

Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III

Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo

Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del s XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del s IX, fou reconstruïda al s XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del s XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’entrada monumental…

És situada al vessant S dels monti Albani, en un contrafort, a 332 m d’altitud Té indústria vinícola i ramadera És diòcesi suburbicària D’origen llatí o volsc Velitrae , a l’edat mitjana depengué directament del papa Conserva algunes restes del període romà La catedral San Clemente és romànica, transformada al s XVII Prop de l’església de Santa Maria de Trivio, amb façana d’estil neoclàssic, hi ha el campanar, del 1353 El temple octagonal de Santa Maria del Sangue possiblement és de l’escola de Bramante Entre els monuments civils cal destacar el Palazzo Comunale, atribuït a…

El nom derivava de la via Valeria , que unia Tibur a la Màrsica

Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…

La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…