Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Evocació de la vida de dues famílies de Barcelona, des de la perspectiva dels pares i dels fills, que abraça des d’uns orígens menestrals fins a una ascensió econòmica i social es tracta d’una evolució clarament datada, des del final dels anys vint a l’inici dels seixanta, que reflecteix l’antagonisme radical existent entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors, que desemboca en la fugida dels joves La novella es divideix en cinc capítols llargs o llibres independents, escrits en primera persona per↑ Bruno…

Bruno Quadreny evoca la seva joventut, en uns escrits en primera persona primerament recrea la seva infantesa, al Raval, amb els pares, Xim i Amèlia, i un germà petit tolit, del qual s’ha d’ocupar La figura central de la seva infantesa és la mare, dona de gran atractiu, que suscita un sentiment ambigu, d’amor i d’odi, mentre que el del pare, egoista i inconscient, és clarament de rebuig Bruno és un nen introvertit i imaginatiu, que se sent lligat als escenaris més característics de Barcelona, sobretot a aquells relacionats amb les festes nadalenques, a l’hivern, que imagina amb una neu…

Desenvolupament enciclopèdic El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan s XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment…

Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950

Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a “La Ignorància” i “El Áncora”, que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887…

Fou redactor de La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche i L’Esquella de la Torratxa i corresponsal d' El Sol de Madrid Secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà, visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos Les seves obres són reportatges o testimonis novellats, sobretot de les vagues, els atemptats i la política del període 1918-31 Sangre en Atarazanas —on llançà el nom del Barri Xino — sd, Els exiliats de la Dictadura 1930, Ocho meses y un día en el gobierno civil de Barcelona 1932, 14 de abril Novela-reportaje 1934 També publicà El conspirador sentimental, Film…

És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986,  Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000,  El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona…

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

Publicà Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món 1861, 1862, El carro triunfal de la Beata Catalina 1862 i El dia de Sant Bernat 1862, totes en vers

Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel, un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Fou autor, en català, de les obres teatrals Una fulla de llorer 1886, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre i una Historia de Sueca 1905-07