Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre El arte de hacerse amar 1856, La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867, Ojo al Cristo 1886 i Los comuneros de Cataluña 1871 Publicà nombroses novelles romàntiques i alguns volums de poemes, en castellà Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona 1868 i un dels fundadors de Lo Rat-Penat, entitat que presidí 1880-81 i en els jocs florals de la qual obtingué la flor natural 1882 En català traduí el Canto a Teresa , d’Espronceda, i escriví nombrosos poemes, que aplegà en Flors del Túria 1868 i Flors del meu…

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí “El Barcelonés” 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó i Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem 1598 i jurat en cap de Mallorca 1603-04 Publicà un poema èpic en castellà, Sacro trofeo de Cristo València 1599, i deixà inèdit un curiós Ejercicio militar para salir en público en todas fiestas y juegos , datat el 1604 Practicà també la pintura religiosa i el dibuix, i, en segon terme, el retrat

Fill d’Antoni Palau i Dulcet De jove fou campió d’atletisme i es dedicà també al dibuix Publicà llibres de temàtica i gènere heterogenis Galeria de tipus excursionistes 1925, La vaca de Vilalluny 1935, conte infantil, un Poema del comte Arnat 1961, Llibres d’emboscats 1937, Rellotges de sol Història i art de construir-los 1970, i La Pintoresca història del calendari 1973

Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat Com a poeta participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Victor Hugo, entre d’altres

Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a  Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998