Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa

Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català, fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…

Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana Fou president de Lo Rat Penat 1932-35 degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia Creà l’editorial Sicània 1955 i la revista “Sicània” 1958 Des del 1932 defensà, sense èxit, la denominació de bacavès per a la llengua catalana És autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval 1932, El bilingüisme valencià 1936, De paleotoponímia valenciana , Onda i Quart onda 1949 Industrial, creà una important…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…