Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat coral
Joaquín Balaguer Ricardo
Política
Polític dominicà.
Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir el poder al…
Marco Antonio Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma al servei del…
funcionalisme estructural
Antropologia
Escola d’anàlisi antropològica associada principalment a l’antropologia social britànica i la influència teòrica de Radcliffe-Brown i alguns dels seus deixebles de més renom.
Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…
Cu-cut!
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric barceloní.
El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…
Josep Andreu i Fontcuberta
Literatura catalana
Autor dramàtic, assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa Amb l’arribada del comte d’Espanya a Barcelona, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes, assimilà el romanticisme i es feu militant del saint-simonisme, que difongué a través de la premsa “Publicateur des Pyrénées-Orientales”, “Journal des Pyrénées-Orientales”, sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring , amb articles i algun poema doctrinal Amb la mateixa finalitat contribuí a la…
Benjamin Netanyahu
Política
Polític israelià.
Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà en arquitectura Tornà a Israel el 1969 i, incorporat a l’exèrcit, combaté a la guerra del Yom Kippūr 1973 en un cos especial Ambaixador a Washington 1982-84 i representant permanent d’Israel a l’ONU 1984-88, com a ministre d’Afers Estrangers del govern del Likud 1988-91 participà en la Conferència de Pau de Madrid 1991, però es mostrà sempre públicament contrari als acords de pau d’Oslo Primer ministre arran de la victòria del Likud en les eleccions del maig del 1996, formà govern amb el suport de diversos partits religiosos…
Vicent Boix i Ricarte
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou catedràtic d’història i geografia de l’institut d’ensenyament secundari de València i cronista de la ciutat Ingressà com a religiós a l’Escola Pia de València 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Fou company de claustre de Joan Arolas i de Pasqual Pérez i s’afeccionà, com ells, a la literatura, aprofitant les lectures del romanticisme de la llibreria de Marià Cabrerizo El 1837 s’exclaustrà voluntàriament S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent El 1838 acompanyà el marquès de Bellisca en un viatge de…
Jocs Florals de Barcelona
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,