Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
baró
Història
A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense…
alforrat | alforrada
Història
Militar
Dit del cavaller i del cavall protegits amb peces de cuir.
En les prestacions d’homes o cavalleries per a la guerra, al s XIV hom distingia entre els armats i els simplement alforrats
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al s XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n'era descedent
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
escala
Història
Nom que, als s. XVI-XIX, designava la plaça comercial establerta pels països europeus als ports de la Mediterrània, especialment als islàmics.
Hom distingia les escales de Llevant , localitzades a la Mediterrània oriental, les més importants de les quals foren Constantinoble, Xipre, Alexandria, i les escales de Barbaria , al nord d’Àfrica, amb Trípoli, Tunis i Alger com a més destacades Es regiren pel sistema de capitulacions que garantien la llibertat de comerç i de navegació
art
Història
Gremi o corporació professional.
Aquest terme fou introduït als Països Catalans per designar, entre altres, els gremis de seders, velluters o velers el nom d' art major de la seda és testimoniat des del s XVII a València 1686 A Itàlia hom distingia els arti maggiori els més rics i els de més prestigi social dels arti minori
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber
magnat
Història
Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà.
A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…