Resultats de la cerca

Per bé que no era un partit, en les eleccions legislatives de 1977 s’integrà en la coalició Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, formada pel PTE, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català Fou dirigida per Anna Mercadé, Montserrat Cases i Rosa Parés Edità Dona 1978

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de…

Tenia unes Juventudes Republicanas Revolucionarias Al març de 1978 es fusionà amb el Partido Republicano Federal i donà lloc al Partido Republicano Federal Socialista

Impulsà les Plataformes de Comissions Obreres El 1976 participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria, que el 1977 donà lloc al Movimiento de Liberación Comunista Edità Comuna 1972-1974

Dirigents Josep M Figueras Bassols, Jorge Trías Sagnier i Pere Vallès Al setembre de 1976 es fusionà amb la Lliga Liberal Catalana , i donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

S’ha atribuït la seva creació a medis oficials o “paraoficials”, que devien actuar amb la finalitat de dividir el carlisme en les zones on tenia un cert arrelament i afavorir la consolidació de la nova monarquia

Es proposà de crear una organització capaç de participar en la vida política en defensa de l’ideari feminista En les eleccions legislatives de 1977 demanà el boicot El mateix any donà lloc al Partit Feminista de Catalunya

Donà suport a La Crida Confluí en l’Associació Narcís Roca i Farreras, fundada el 1988 pel mateix Cucurull que la presidí fins a la seva mort i dedicada a impulsar el pensament polític i social al servei de la independència

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987