Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Estamariu
Masia
Masia del municipi de Ripoll (Ripollès).
Fou una important possessió del monestir el 885 el comte Guifré el Pelós li donà una part de l’antiga villa, i el comte i bisbe Miró en completà la donació
la Carrova
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l’antiga torre de la Carrova, la qual, juntament amb la de CampredóCampredó, torre de, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial.
El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313
vescomtat de Siarb
Geografia històrica
Denominació efímera donada al vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge
baronia de la Font de la Figuera
Història
Jurisdicció senyorial posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent.
El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües
Age
Poble
Poble del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’1 km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera francoespanyola (1.160 m alt.).
Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença Guifré el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791
baronia de Benifaió
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifaió (Ribera Alta).
Adquirida per Miquel Falcó de Belaochaga el 1612 amb jurisdicció alfonsina, fou cedida el 1623 amb caràcter agnatici i de primogenitura, mitjançant la donació propter nuptias , a favor del seu fill Joan Baptista Falcó de Belaochaga pel seu casament amb Joanna Ferrer i del Milà
Perputxent
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
castell del Quer
© Xevi Varela
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina