Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Donatien Alphonse François Sade
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Marquès de Sade Participà en la guerra dels Set Anys en el cos de cavalleria Casat amb la filla del president de Montreuil 1766, aviat l’abandonà A partir del 1768, la seva vida és la d’un ésser marcat per la disbauxa, l’escàndol i la presó Castell de Saumur, Miolans, Vincennes, Bastilla, Charenton a partir del 1794, començà la publicació d’algunes obres que escriví en diferents etapes de captivitat Justine ou les malheurs de la vertu 1791, La philosophie dans le boudoir 1795, La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur 1797 Acusat d’autor pornogràfic, fou enviat…
agalàctia
Veterinària
Malaltia infectivocontagiosa que afecta les ovelles i les cabre s femelles, especialment les lleteres, anomenada també mamitis
o mastitis
.
El germen responsable fou isolat el 1923, per Bridré i Donatien, a partir de la sang d’animals malalts Produeix lesions en articulacions, ulls i mamelles la via més freqüent d’entrada de gèrmens a l’organisme és possiblement la digestiva durant la malaltia la secreció làctica disminueix o cessa totalment, i alhora és freqüent l’avortament en les gestants els sèrums hipermimunes proporcionen solament una protecció transitòria
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol…
música de Bretanya
Música
Música desenvolupada a Bretanya, país d’Europa occidental que s’endinsa a l’Atlàntic i que ocupa la península armoricana.
La zona -coneguda com a Armòrica- fou romanitzada durant el segle I, i posteriorment, als segles V i VI, patí la invasió dels celtes anglesos bretons La llengua bretona assolí la seva màxima esplendor al segle X, època a partir de la qual inicià un lent declivi Música culta Vegeu França Música tradicional A la costa meridional bretona, la llengua i les tradicions s’han conservat més que en altres zones, i continuen vives en elements precristians, en els ritus religiosos de veneració dels sants, en la indumentària, en la mitologia celta i en la música i els instruments folklòrics La Bretanya…