Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
dorca
Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall que serveix per a tenir-hi líquids (aigua, oli, vi, llet, etc).
Carla Dorca Linares
Arnau Jaumira
Hoquei sobre patins
Jugadora d’hoquei sobre patins.
Defensa formada en el Girona HC, la temporada 2007-08 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual guanyà els quatre títols possibles Copa d’Europa, Campionat d’Espanya, Copa de la Reina i Lliga Catalana El mateix 2008 aconseguí dos títols més amb la selecció espanyola, el Mundial absolut i l’Europeu sub-20, que també assolí els dos anys següents, i el 2009 guanyà el Campionat d’Europa absolut El 2010 deixà el Voltregà per tornar al Girona Ha guanyat també un Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana 2008
Pau Dorca Petit
Hípica
Genet.
S’especialitzà en la modalitat hípica de tècniques de rutes eqüestres de competició TREC, en la qual es proclamà cinc vegades campió estatal absolut 2005, 2006, 2008, 2009, 2011 i una campió del món 2016, en categoria sènior També assolí quatre vegades el Campionat de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2008 Formà part de la selecció estatal de TREC i fou capità de l’equip espanyol júnior el 2007 També destacà en proves de concurs complet i raid Exercí com a guia de turisme eqüestre i tècnic d’equitació i ensinistrador al centre hípic Les Tanques de Viladecans Fou professor de l’Escola de Capacitació…
Antoni Ollé Dorca
Natació
Waterpolo
Dirigent i àrbitre de natació, salts i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Vallirana, del qual fou nedador i jugador de waterpolo fins el 1972, esdevingué àrbitre territorial 1973, estatal 1977 i fou internacional FINA Master 2001-04 Arbitrà 1486 partits de waterpolo, 296 en la màxima categoria estatal, i participà en els Campionats del Món de Madrid 1986 i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou directiu del CN Vallirana 1969-77 i el presidí en alguns períodes, i membre de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres, amb el càrrec de conservador 1977-78 i, més tard, de president 1997-2000 És president del Comitè Estatal d’Àrbitres…
Josep Plana i Dorca
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula…
Josep Coll i Dorca
Medicina
Metge.
Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839, diputat a…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Historiografia catalana
Escriptor, eclesiàstic i historiador de l’Església.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina