Resultats de la cerca
Es mostren 731 resultats
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…
acordió diatònic
Música
Instrument musical de vent de llengüetes metàl·liques dures, manxa i teclat.
És utilitzat quasi exclusivament, a partir dels anys setanta, en la música de nova factura d’inspiració tradicional
grum
Apicultura
Cera d’abelles blanquejada i descolorida per l’acció del sol, que era emprada per a donar l’última capa a les atxes i candeles.
Actualment són substituïdes per les ceres dures minerals o sintètiques
litiasi
Fitopatologia
Malaltia no parasitària de les peres deguda a manca d’humitat.
Produeix granulacions dures a la polpa, l’epidermis apareix coberta de taques seques i de vegades badades
perfil
Hidrografia
En l’estudi de les valls fluvials, gràfic que representa les fases o els estadis d’evolució.
El perfil longitudinal representa l’evolució de l’altura del llit d’un riu, des del lloc de naixement fins a la desembocadura o nivell de base principal El gràfic presenta un pendent que disminueix gradualment cap a la desembocadura Però, com que hi ha diferències de duresa de les roques del tàlveg, sorgeixen irregularitats —visibles en la corba— que són en realitat les ruptures de pendent, ràpids, cascades, contrapendents amb acumulacions lacustres, etc El perfil transversal , per contra —sentit de l’amplària de la vall—, és un tall que representa no solament la vall principal —…
cantell
Extrem d’algunes coses més o menys dures que es poden partir fàcilment.
pteràspids
Paleontologia
Família de peixos fòssils ciclòstoms, propis del Silurià i el Devonià.
Tenien la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada Habitaven les aigües dolces, eren bentònics, mals nedadors i tenien el cos cobert de plaques dures
relleu apalatxià
Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
trifosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, que es fonen a 620°C.
Hom l’obté per calcinació de l’ortofosfat sòdic, i té una gran importància industrial, puix que troba aplicació, per les seves propietats segrestants, en la indústria de detergents, en l’ablaniment d’aigües dures i com a additiu alimentari
monadnock
Geomorfologia
Relleu residual d’un peneplà.
Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües