Resultats de la cerca

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Es formà i jugà sempre al Club Deportiu Terrassa Guanyà un Campionat de Catalunya 1959, dues Copes del Rei 1966, 1975 i una Lliga Nacional 1976 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, i el Campionat d’Europa 1970, on aconseguí la medalla de bronze Com a tècnic, entrenà el primer equip femení del Club Egara i l'equip masculí 2013-16 de l'Egara 1935, filial del club egarenc, amb el qual l'any 2016 es proclamà campió de la divisió d'honor B Fou entrenador del primer equip masculí…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador…

El 1959 ingressà al Club Columbòfil Egarenc, en el qual exercí de comptador, secretari i president fins el 2001 Del seu palmarès esportiu destaquen els premis estatals primer classificat a l’Exposició Nacional del grup A de mascles 1968 segon premi de Seguretat Nacional en concursos de velocitat 1971 i primer en la Marató Nacional Intercomunitats 1995 El 1976 treballà en la construcció del primer camió existent a Catalunya i a Espanya per al transport i amollada dels coloms missatgers i, un any després, introduí a Catalunya la gestió informatitzada dels concursos Fou fundador del…

El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…

La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…