Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Elat
Ciutat
Ciutat d’Israel, al nord del golf d’‘Aqaba, a l’extrem meridional del país.
El seu port constitueix l’única sortida d’Israel cap a la mar Roja És un important centre comercial i miner jaciments de coure des d’on surt l’oleoducte de petroli cap a Haifa, i un centre turístic estació balneària
Nègueb
© Fototeca.cat
Vasta regió desèrtica del sud d’Israel, que ocupa quasi la meitat del país.
De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme…
Hiram I de Tir
Història
Rei de Tir (970-940 aC).
Durant el seu regnat, la ciutat mantingué estretes relacions comercials amb Israel i proveí de materials i obrers els reis David i Salomó per a la construcció d’edificis Féu construir el port d’Ēlat i millorà el port de Tir
Ashqelon
Ciutat
Ciutat d’Israel, a la costa mediterrània.
Fou fundada el 1949, vora les ruïnes de l’antiga Ascaló Centre industrial preparació de fusta, extracció i fabricació de ciment Terminal de l’oleoducte de 8 km que hi porta el petroli del Nègueb i de l’oleoducte que la comunica amb Elat
Haifa
Capital del maḥoz de Haifa, Israel.
Situada al S de la badia d’Acre i al peu del vessant nord del Carmel, és el port més important del país És un gran centre cultural i un nucli industrial, amb moderns barris residencials i comercials Un oleoducte uneix el seu port amb el d’Elat Té refineries de petroli i indústries del metall, d’automòbils, material ferroviari, ciment, teixits i alimentàries Té escola tècnica superior i universitat, creada el 1963 S’hi troba el centre mundial del bahaisme, centre administratiu i espiritual del bahaisme
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
Petra
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
Taba
Localitat
Localitat d’Egipte, a la costa NE del Sinaí, prop del golf d’‘Aqaba, al SW d’Elat.
Centre turístic Ocupada per Israel durant la guerra del 1973, aquest estat hi construí nombrosos complexos turístics Malgrat la devolució del Sinaí a Egipte l’any 1982, Israel continuà posseint la localitat fins a l’any 1989
Ašerat
Mitologia
Deessa principal del panteó ugarític, també anomenada Elat (femení d’El, ‘Déu’), dona d’El, i mare de Baal.
És l’equivalent de l’ Astarte d’època fenícia