Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
espectre beta
Física
Espectre d’energia de les partícules β contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre continu.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules β de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules β, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
espectre alfa
Física
Espectre d’energia de les partícules α contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre discret.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules α de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules α, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
radiació
Física
Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius.
partícula beta
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb…
partícula alfa
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
La seva composició és idèntica al nucli d’un àtom d’heli per això, hom l’anomena a vegades helió és un conjunt de dos protons i dos neutrons íntimament lligats La seva càrrega elèctrica és dues vegades la de l’electró, però de signe positiu la seva massa és de 6,7 x 10 - 2 4 g
piròmetre
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.
Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas dels cons de…
radiació
Física
Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
Per tal de representar la trajectòria d’una radiació en la seva propagació per l’espai, hom ha ideat una unitat convencional de radiació el raig Segons el seu origen, hom parla de radiació tèrmica o calorífica, quan és emesa per un cos en virtut de la seva temperatura, de radiació electromagnètica , si ha estat creada per càrregues elèctriques en moviment respecte a l’observador, i de radiació del cos negre , en l’estudi de l’absorció i emissió d’energia radiant del cos negre Però en definitiva, sigui quin vulgui el seu origen, és l'ona electromagnètica la que representa físicament una…
desintegració
© fototeca.cat
Física
Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom troba, sovint…
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…