Resultats de la cerca

La selecció d’una determinada encapsulació depèn de la mida del circuit, del nombre de connexions, de la dissipació de calor i de l’ambient extern on ha de treballar el circuit Hi ha tres tipus bàsics d’encapsulacions, la metàllica, la ceràmica i la plàstica, la funció més important de les quals és de prevenir que la temperatura interna del circuit no assoleixi nivells que el facin inoperant Per a un transistor bipolar típic, aquesta temperatura és aproximadament d’uns 350°C L’encapsulació metàllica presenta una millor transferència de calor, però és més cara Per a…

Hom l’empra per a substàncies contaminants o altament perilloses Segons la grandària de les partícules a encapsular hom pot parlar d’encapsulació, pròpiament, o de microencapsulació

En la programació orientada als objectes es fa un ús extensiu de l’encapsulació, l’herència, la sobrecàrrega i el polimorfisme Els avantatges de la metodologia són la reutilització de codi, via l’herència i el polimorfisme el manteniment dels programes, via l’ocultació i la compartició de codi, i la modificabilitat, gràcies a la qual no cal compilar tota l’aplicació si només s’ha canviat, per exemple, l’estructura interna d’alguns objectes Un dels inconvenients és que requereix un nivell d’abstracció i una disciplina per part del programador que no és fàcil d’adquirir Alguns dels…

El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…

El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’encapsulació, és una de les…

Bjarne Stroustrup desenvolupà aquest llenguatge als Laboratoris Bell, com una capa de programari sobre el C per dotar-lo de característiques d’orientació a objectes El fet d’estar basat en el llenguatge C constitueix alhora el punt fort i el punt feble del C++ permet una migració suau dels programadors i reutilitzar tot el codi escrit amb C, però també usar el C++ en estil C, amb la qual cosa es perden els avantatges de l’orientació a objectes De fet, la filosofia del C i la del C++ són del tot oposades el C és un llenguatge que assumeix que el programador és un expert i, per tant, no li…