Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
esquerda de dessecació
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
fòrceps
Instrument obstètric apte per a agafar el cap fetal, fer-hi tracció i dirigir-lo, a fi d’accelerar el part.
Fou ideat el 1647 per Peter Chamberlen Consta bàsicament de dues branques que s’encreuen a cada branca hi ha la cullera per a agafar el cap del fetus, el coll zona on s’articulen ambdues branques i el mànec Només pot ésser aplicat quan la dilatació del coll uterí ja és completa i sempre que es donin determinades circumstàncies part cefàlic, cap encaixat, etc
quadrivi
Lloc on s’encreuen dos camins; cruïlla.
algorisme genètic
Electrònica i informàtica
Algorisme d’optimització inspirat en el principi d’evolució genètica.
A partir d’un conjunt de solucions d’un mateix problema, aquestes solucions s’encreuen entre si per tal de trobar-ne de noves Una solució filla té part de la solució pare i part de la solució mare Les millors solucions obtingudes desplacen les pitjors fins a apropar-se en conjunt a la solució òptima Les possibles solucions al problema que es pretén resoldre, generades aleatòriament, formen una població A cada iteració es genera una nova població reproduint i encreuant entre elles les solucions de la generació anterior seleccionades probabilísticament d’acord amb el seu cost Un mecanisme de…
nus de comunicacions
Punt on s’encreuen diverses vies de comunicació.
cruïlla
Filtv | Dreamstime.com
engranatge
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…
Neus Canyelles i Estapé
Literatura
Narradora.
Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma, L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents, La novella de Dickens 2010, Les millors vacances de la meva vida 2919 i Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi…
,
El far
Cinematografia
Pel·lícula del 1997; ficció de 83 min., dirigida per Manel Balaguer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de Menorca les d’…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina