Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
encuny
Empremta o senyal que deixa l’encuny.
encuny
Disseny i arts gràfiques
Motlle d’acer d’arestes tallants utilitzat per a tallar a pressió papers i cartons pel procediment de l’encunyació
.
encuny
Peça d’acer on és entallada la figura que cal imprimir a una moneda, medalla, etc, la qual cosa s’obté per pressió o amb un cop.
trossell
Numismàtica i sigil·lografia
Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.
Era de ferro i tenia forma allargada i cilíndrica, amb l’encuny en un dels extrems Per l’altre rebia el cop de martell que transmetia al cospell, situat damunt l’encuny fix o pila
filet perforador
Paolo Pino
Pintura
Pintor i teòric de l’art.
Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
piló
Numismàtica i sigil·lografia
En l’encunyació a martell, pila o encuny fix.
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…
colònia
Lord Curzon, virrei de l'Índia (1898-1905)
(CC0)
Història
A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts, sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d’una potència.
Les primeres colònies d’aquest període foren les dels castellans i portuguesos a Amèrica, però ben aviat altres potències europees en expansió crearen llurs propis imperis colonials Algun d’aquests territoris ha continuat sota el domini de la metròpolis fins a l’actualitat La majoria de les vegades el règim colonial —llevat d’algunes aportacions culturals o institucionals— fou perjudicial des del punt de vista de la colònia, que estigué sotmesa a una explotació intensiva dels seus recursos naturals L’explotació comercial de l’agricultura de les colònies les ha sotmeses a un règim de…