Resultats de la cerca

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…

Vida i obra Membre d’una noble família catalana, ingressà a l’orde dels jesuï-tes el 1759 Amb motiu de l’edicte d’expulsió 1767 s’exilià a Itàlia, a la ciutat de Ferrara Com a escriptor començà publicant obres literàries, de les quals destaca la traducció italiana de poetes castellans cinccentistes Roma 1786 Fou poeta en llatí, italià i castellà La seva obra cabdal, però, és la Historia crítica de España y de la cultura española, en vint volums Madrid 1783-1805, escrita a Bolonya i a Roma en italià només aconseguí de publicar-ne els dos primers volums Foligno 1781 Florència 1787, i en deixà…

Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…

Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…

Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena part de la…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…