Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Eneolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure), mentre la indústria bàsica continua treballant sobretot la pedra.
Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del País Valencià,…
Calcolític
Prehistòria
Període de transició entre el Neolític i l’edat de bronze (~2400 aC); dit així per l’ús que hom feia de la pedra de coure.
Equival al terme Eneolític, que és usat més generalment pels prehistoriadors catalans
ceràmica de cordes
Arts decoratives
Tipus de ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions fondes imitant cordons.
És típica del Neolític i l’Eneolític del nord d’Alemenya i Jutlàndia Es propagà per una gran part de l’Europa central i oriental i per Escandinàvia Influí notablement en l’evolució del vas campaniforme
Hacilar
Poblat neolític d’Anatòlia, prop de Burdur, en forma d’hüyük o tell.
És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític
Museu Arqueològic de Sagunt
Museu
Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt.
Hom hi inicià les colleccions al final del segle XVIII Ha sofert diversos trasllats Reuneix troballes arquelògiques saguntines des de l’Eneolític fins a l’edat mitjana La part més interessant són les colleccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia
Deutsches Archäologisches Institut
Història
Institució alemanya amb seu a Berlín des del 1874 dedicada a la investigació de l’antiguitat clàssica del món mediterrani i del Pròxim Orient amb seccions a Roma (fundada el 1829, origen de la institució), Atenes (1874), Istanbul (1929), el Caire (1929), Madrid (1942), Bagdad (1955) i Teheran (1961).
A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès
l’Alcúdia d’Elx
Lleugera elevació de la plana, 3 km al SE d’Elx, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Ilici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’…
edat del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC…
José Miguel de Barandiarán Ayerbe
Etnografia
Prehistòria
Prehistoriador i etnògraf basc.
Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina