Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet,…
Maur Ametller
Música
Compositor català.
Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàtics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…
Johann Georg Andreas Stein
Música
Constructor de pianos, inventor de la mecànica vienesa.
Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…
Gerhard Grenzing
Música
Orguener alemany establert al Papiol (Baix Llobregat).
Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
coral
Música
Himne de l’Església protestant en estrofes versificades que, a partir de la Reforma de Luter, cantava, en alemany, tota la congregació.
JS Bach Oratori de Nadal , BWV 248, I-5, coral Wie soll ich dich empfangen © Fototecacat/ Jesús Alises El naixement de la forma del coral, tal com s’entengué al moment de l’adveniment de la Reforma, no es pot explicar sense tenir en compte la immediata tradició de l’església germanoromana i la mateixa figura de M Luter En la tradició alemanya anterior a la Reforma, el terme coral choral , en alemany significava ‘cant pla’ cantus choralis i més concretament s’aplicava al moment en què es cantava a més d’una veu concentus Luter agafà gran part d’aquests himnes i els traduí i adaptà a l’…
clavicordi
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda percudida amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot ser variada…
Charles Edward Ives
Música
Compositor nord-americà, fill de George E. Ives (1845-1894), músic i director de banda, i de Mary Elizabeth Parmelee (1849-1929), una cantant d’església localment preeminent.
Vida El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles ja escrivia música, i quan en tenia catorze fou l’organista assalariat més jove de l’estat de Connecticut Veient el seu talent, el seu pare li…
tub
Música
Manera abreujada de denominar la columna d’aire continguda dins dels instruments de vent i que en constitueix la font de so.
El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…
trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta doble etimologia…