Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
Rafael Puig i Valls
Indústries forestals
Publicista i enginyer forestal.
Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També…
Frederick Winslow Taylor
© Fototeca.cat
Enginyer nord-americà.
Inicià estudis de dret, que abandonà, i el 1878, després d’un aprenentatge de modelista, entrà a treballar com a peó a l’empresa Midvale Stell Co, on ascendí ràpidament, mentre feia estudis d’enginyer En aquesta empresa efectuà els primers cronometratges de tasques i començà a estudiar sistemàticament altres aspectes de l’organització del treball, com sistemes de primes i les raons del frenatge obrer de la producció Aquestes investigacions constitueixen el fonament de l' organització científica del treball El 1880 abandonà la Midvale i es dedicà a l’estudi i assessorament de l’…
Aleksej Andrejevič Tupolev
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que…
Frédéric Le Play
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Antropologia
Enginyer, economista i sociòleg francès.
Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855
George Stephenson
Enginyer i inventor anglès.
Mecànic d’ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre The Rocket , construïda amb la collaboració del seu fill Robert Stephenson…
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d…
August Matons i Colomer
Literatura
Agronomia
Enginyer agrònom i assagista.
Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El…
Sébastien de Pontault
Història
Militar
Enginyer i militar francès.
Senyor de Beaulieu Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França És considerat el creador de la topografia militar Dibuixava els plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla La seva obra és coneguda amb el nom Grand Beaulieu — que acabà la seva neboda — i inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de Rocroi a la presa de Namur 1643-92 Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand 1646, que inclou làmines fetes per Pontault durant la guerra dels Segadors a Catalunya També publicà Plans, profils, vues 1643-47, on hi ha algunes vistes i…
Emilio Lluch Oribe
Periodisme
Esport general
Enginyer i periodista especialitzat en motor.
Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart
Joan Bialet i Massé
Agronomia
Dret
Medicina
Metge, advocat, agrònom i enginyer.
Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom