Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
endoteci
Botànica
En el sac pol·línic, capa fibrosa que hi ha sota l’epidermis.
Consta de cèllules amb engruiximents, que faciliten la deshiscència
neurodermitis
Patologia humana
Inflamació superficial de la pell que produeix pruïja intensa.
A voltes, es relaciona amb trastorns emocionals altres vegades, es dóna en relació amb fenòmens allèrgics neurodermitis disseminada i ocasiona engruiximents de la pell, escoriacions i liquenificació
vas
Botànica
Nom aplicat a qualsevol cèl·lula conductora morta.
Els vasos són allargats, de secció rodona o poligonal, i amb parets gruixudes i lignificades Els engruiximents poden ésser anulars, helicoidals o reticulars Els vasos poden presentar porus areolats Un vas obert i soldat amb altres en un tub llarg constitueix una tràquea , i un de tancat, una traqueida
malaltia de Basedow
Patologia humana
Quadre clínic que representa la manifestació més freqüent de l’hipertiroïdisme.
Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…
elàter
Botànica
Cadascuna de les fibres amb engruiximents helicoides que hi ha en les càpsules d’algunes hepàtiques, barrejades amb les espores, a la projecció i dispersió de les quals coadjuven.
placode
Biologia
Cadascun dels engruiximents en forma de placa de l’epiteli epidèrmic dels vertebrats, dels quals deriven molts òrgans de l’epidermis (ganglis dels nervis cranials, vesícula auditiva, sacs olfactoris, etc).
medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Capitularlo regum franchorum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de Beato Stephano…
Els tardígrads
Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…
Les naus en l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Interior de la Seu de Manresa, singular temple de tres naus, un projecte del mestre d’obres Berenguer de Montagut 1322, el mateix que traçà, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar BV – GSerra La forma gòtica en la construcció catalana es va iniciar principalment, al segle XIII, a partir de la introducció del Cister des d’Occitània i la Catalunya del Nord Les relacions amb els monestirs de Fontfreda i la Grand Selva facilitaren la formació de monestirs del Cister a la Catalunya emergent i, com a conseqüència, l’inici del gòtic en les formes romàniques tardanes, com va succeir en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina