Resultats de la cerca

Hom l’empra tant per a l’entrenament dels astronautes com per a comprovar el funcionament dels vehicles espacials

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Graduada en medicina 1970 i bioquímica 1973, fou una de les sis dones seleccionades per la NASA el 1978 per a un pla d’entrenament d’astronautes Ha volat en les missions del transbordador el 1985, 1989, 1991 i 1993 A la cinquena missió, el 1996, baté la marca nord-americana —de tots dos sexes— i mundial —femenina— d’estada a l’espai, amb 188 dies A l’estació Mir , on s’estigué aquest temps, romangué en un mòdul separat de la tripulació masculina

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom

El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…