Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
epidemiologia
Medicina
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.
A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…
Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental
Centre de recerca especialitzat en l’estudi de la relació entre medi ambient i salut.
Creat el 2005 per iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb la collaboració del Parc de Salut Mar de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra L’objectiu principal del CREAL és la investigació epidemiològica sobre els impactes en la salut humana dels problemes ambientals en especial, els agents contaminants físics i químics Forma part del programa de centres de recerca de la Generalitat, CERCA
epidemiòleg | epidemiòloga
Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis…
epidemiològic | epidemiològica
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
©
Medicina
Conjunt integrat d’instal·lacions i centres dedicats a la recerca biomèdica amb seu a Barcelona.
Inaugurat el maig de 2006, en són copartícips l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra Inclou i collabora estretament amb l’Hospital del Mar, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM, el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra CEXS-UPF, el Centre de Regulació Genòmica CRG, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMRB, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL i l’Institut d’Alta Tecnologia IAT La tasca del PRBB s’articula en sis grans àrees informàtica biomèdica i biologia de sistemes, regulació…
Jordi Sunyer i Deu
Ecologia
Epidemiòleg.
Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona 1980 Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Treballà com epidemiòleg a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona 1984-88 Codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL, especialitzat en estudis sobre la relació entre qualitat ambiental i salut
Joan Clos i Matheu
Política
Polític.
Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de…
Josep Cabré i Piera
Medicina
Metge dermatòleg.
Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses
antropologia mèdica
Antropologia
Branca de l’antropologia que estudia les interrelacions entre societat, cultura i medicina.
Hom parteix de la hipòtesi que la tendència universal a guarir la malaltia es correspon amb la necessitat d’entendre-la Totes les cultures contenen, per bé que de forma diferent, un complex magicoreligiós per a aconseguir el guariment de les malalties Hom estudia els àmbits de les medicines tradicionals i les populars, l’epidemiologia, els estudis ecològics, l’anàlisi de la població vers la sanitat i els sistemes sanitaris