Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el…
dècim | dècima
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda espanyola de coure que valia la dècima part d’un ral, encunyada el darrer terç del regnat d’Isabel II.
Com a monenda de compte perdurava encara a mitjan s XX a Mallorca amb l’equivalència de 5 cèntims per a dues dècimes
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que prengué, sobretot a partir de Martí el Jove (1402-1409) el pirral de plata de Sicília creat per Pere el Gran el 1283.
El carlí sicilià, anivellat inicialment amb el croat de Barcelona, perdé pes amb Joan II i fou substituït en temps de Ferran II pel tarí , a l’equivalència d’un tarí per dos carlins
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de…
ral d’ardits
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del s. XVII amb una equivalència de 24 diners (ardit).
moneda rossellonesa
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el…
novenet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners, fet del qual li vingué el nom.
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…