Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
semiminima
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIV al XVII i que equival a la meitat d’una minima, d’on prové el seu nom.
Aparegué, com la minima , al segle XIV En la notació de l' ars nova es representa com una minima amb un ganxo a la part superior dreta En la notació blanca del Renaixement s’indica indistintament amb el cap negre o blanc El seu silenci és com el de la minima , però amb un traç horitzontal a la part superior dreta Equival a la negra actual
pressió atmosfèrica
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits.
L’instrument per a mesurar-la és anomenat baròmetre Quan al nivell de la mar i a la temperatura de 15°C la pressió atmosfèrica és igual a la que exerceix una columna de mercuri de 760 mm d’altura, és anomenada pressió normal El valor de la pressió atmosfèrica pot variar molt d’un lloc a l’altre, i és alterat per l’altura i pel pas de pertorbacions atmosfèriques En meteorologia, la pressió atmosfèrica ha estat expressada en millímetres de mercuri o torrs aproximadament fins el 1914, i a partir d’aquesta data en millíbars
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a…
mesura
Física
Antiga unitat catalana de capacitat, variable segons les comarques i segons l’espècie de les coses a mesurar.
A la major part dels Països Catalans la mesura per a grans és igual a 1/4 de la quartera a Girona és igual al quartà que equival a 18,08 l i comprèn 6 mesurons a Lleida, en canvi, és igual a 3 quartans, o sia 18,34 l modernament, però, és emprada sovint a molts llocs la mesura gran , de 20 l, que coincideix aproximadament amb la mesura fruitera A Morella la mesura equival a l’almud, o sia uns 2 l a Vinaròs és igual a 1/4 de barcella i equival aproximadament a 1 l a Tortosa la mesura bladera és igual a 1/12 de barcella al Rosselló equival a…
rodona
Música
Figura de nota musical que representa la unitat de temps en la notació actual.
Equival a dues blanques blanca, quatre negres negre 1 8, etc, i la seva durada equival a un compàs de 4/4
tona
Transports
Unitat de pes o de capacitat emprada per a mesurar el desplaçament, el pes brut, l’arqueig, etc, d’un vaixell.
En el sistema Moorson equival a 2,83 m 3 o 100 peus cúbics anglesos En el sistema mètric equival a 1 000 kg en l’anglès, a 1016 kg
byte
Electrònica i informàtica
Unitat d’informació igual a 6, 8, 16 o 32 bits, usada per especificar la capacitat de memòria d’un ordinador.
Usualment s’utilitza un múltiple, el kylobite abreujadament Kbyte , KB , o K , que equival a 2 1 0 =1 024 bytes, o el megabyte abreujadament Mbyte o MB , que equival a 10 3 kilobytes El terme és l’acrònim de binary term
lliura
Física
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària.
La lliura d’herba , pròpia de Ribes de Freser, equival a 40 quarteres, o sia 9,80 hectàrees La lliura de terra , emprada a Mallorca, és igual a 20 destres quadrats, o sia 355,11 m 2 Equival a 1/20 de la quarterada
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
globulina
Bioquímica
Medicina
Cadascuna de les esferoproteïnes, o proteïnes globulars, que formen un grup molt divers, algunes de les quals tenen àtoms metàl·lics (Fe, Cu, Zn), o són lipoproteïnes o glicoproteïnes.
Entre les més importants hi ha les del plasma sanguini Les proteïnes sanguínies són separables per mètodes diversos precipitació per solucions salines, solubilitat a l’aigua, precipitació per alcohol, per electroforesi, etc A part les fraccions separables que no són globulines l’albúmina i el fibrinogen, hi ha tres fraccions globulíniques separables l’α -globulina, la β -globulina i la γ -globulina gammaglobulina La immunoelectroforesi ha permès l’estudi de les immunoglobulines i d’altres pròtids lipoproteïnes, haptoglobines, ceruloplasmina, tiroxina, etc L’α- globulina és la fracció proteica…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina