Resultats de la cerca

Vida Creador de l’òpera nacional hongaresa, fou un personatge clau en la vida musical del seu país durant el segle XIX Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre d’escola i director de cor, i del 1822 al 1825 estudià amb H Klein i K Turányi a Pozsony actual Bratislava, Eslovàquia Allà escoltà les danses de J Bihari i l’òpera hongaresa més famosa fins aquell moment Béla futása 'El vol de Béla', de J Ruzitska Més tard es traslladà a Kolozsvar, on treballà com a pianista mentre es dedicava a l’ensenyament i a la composició de les seves primeres obres per a piano L’any 1834 inicià la…

Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos

La seva obra de renovació fou importantíssima dins el teatre hongarès Traduí i adaptà nombrosos autors estrangers La seva obra més significativa és Bánk ban 1814, tragèdia nacional, d’intenció allegòrica, entorn del destí millennari d’Hongria i sobre la qual Ferenc Erkel escriví l’òpera homònima

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1964 gua nyà el Concurs internacional Ferenc Erkel, cosa que li permeté prosseguir la seva formació a Stuttgart Inicià la seva trajectòria en concerts, prenent part en oratoris i cantates, especialment de JS Bach, i en recitals de lieder Durant els anys setanta entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, on destacà en obres de CM von Weber, GF Händel i ChW Gluck El 1979 participà al Festival de Glyndebourne representant el paper de Celia de La fedeltà premiata , de J Haydn El 1984 debutà a la…

Estudià amb F Erkel i R Volkman entre el 1882 i el 1885 i més tard amb F Liszt, primer a l’Acadèmia de Budapest i després a Weimar i a Roma Entre el 1888 i el 1909 fou professor de l’Acadèmia de Budapest i entre els seus alumnes hi hagué E Dohnányi, Z Székely i també B Bartók, que alguns anys més tard el substituí en aquest centre Malgrat que fou molt reconegut com a concertista, el gran prestigi que adquirí es basà sobretot en la seva tasca pedagògica, en la qual es mostrà un seguidor fidel dels mètodes de F Liszt Compongué diverses obres pedagògiques, com ara fantasies,…

Entre el 1922 i el 1927 es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixeble de composició de L Weiner i A Siklós Més tard, en 1929-31, estudià amb O Respighi a Roma Posteriorment visqué a Viena i a Copenhagen, tot guanyant-se la vida com a compositor de bandes sonores El 1935 tornà a Hongria i exercí de professor de composició en diferents centres de Budapest Entre els seus alumnes hi hagué importants compositors, com ara G Ligeti, G Kurtág i S Szokolay Al llarg de la seva vida li han estat atorgats diversos guardons, com el Premi Liszt 1933, el Premi Franz Joseph 1934 o el Premi…

Estudià a l’Acadèmia de Budapest i al Conservatori de París amb Aubin i O Messiaen, i, de manera privada, amb N Boulanger El 1948 esdevingué conferenciant a l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou directora pedagògica a partir del 1960 Havent treballat amb Z Kodály, Szony tingué un paper important en la implantació dels mètodes d’aquest mestre hongarès a les escoles del seu país i a l’estranger Destaca la seva obra Mètodes de lectura i escriptura musical Budapest, 1953-65 i un volum sobre els mètodes pedagògics de Kodály Budapest, 1972, traduït a diverses llengües És autora de quatre òperes…

Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques…

Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…