Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Johann Bernhard Fischer von Erlach
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…
santuari de Mariazell

Santuari de Mariazell
Diözese Graz-Seckau/Schiffer (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a la localitat homònima, al land d’Estíria, Àustria.
Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach
Schönbrunn
Palau
Palau reial situat als afores de Viena.
Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten
Österreichische Nationalbibliothek
Biblioteca fundada a Viena el 1526 per Ferran I.
Installada des del 1623 a l’antic palau imperial, el 1727 passà a ocupar l’edifici, d’estil barroc, construït per JB i JEFischer von Erlach Ha estat successivament enriquida per biblioteques com la de la família Fugger 1656 i la del príncep Eugeni 1737, així com per les aportacions, obtingudes per la secularització, d’altres biblioteques eclesiàstiques El 1986 tenia 2 350 000 volums, uns 8 000 incunables, 35 000 manuscrits, 120 000 autògrafs i diverses colleccions especials de mapes, papirs, documents musicals, retrats, etc
Johann Lukas von Hildebrandt
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Estudià a Roma, amb C Fontana i, al Piemont, amb els seguidors de GGuarini El 1696 s’establí a Viena, on obtingué el títol d’enginyer Les primeres obres collegiata de Göltweig, al palau Schwarzenberg, 1697-1715 palau Dau-Kinsky, 1713-16, a Viena, assenyalen la influència de la monumentalitat del classicisme italià i francès Mort JMFischer von Erlach, fou nomenat arquitecte oficial de la cort 1720 i inicià la construcció del palau Belvedere 1720-45, la seva obra cabdal A Salzburg projectà la residència de Würzburg i la reconstrucció del castell de Mirabell
Ferdinando Galli
Arquitectura
Pintura
Teatre
Pintor, arquitecte i escenògraf, conegut, com tota la seva família Galli), amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…
,
Salzburg
Panoràmica de Salzburg des del casino
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del land de Salzburg, Àustria.
Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universität…
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…
Viena
Façana posterior de l’Ajuntament de Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…