Resultats de la cerca

Professor i director del laboratori de mineralogia de l’École des Hautes Études Estudià les causes i els efectes de l’erupció del mont Pelé, com també les erupcions del Vesuvi Escriví, entre altres obres, Minéralogie de la France et de ses colonies 1893-1913

Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337

Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900

Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37…

Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…

Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…