Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al…
escatologia
Manifestació escrita pròpia del qui pateix d’escatofília.
escatologia telefònica
Parafília atípica caracteritzada pel fet que l’única font d’excitació sexual de l’individu afectat és la realització de trucades telefòniques grolleres.
mahdī
Islamisme
Segons l’escatologia musulmana, restaurador de l’islam a la Terra.
Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials Els més notables són el d’Ubayd Allah 909, iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa 1881-98 contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan
Charles Harold Dodd
Bíblia
Exegeta i teòleg britànic.
Ministre de l’Església Congregacionalista, fou professor de crítica bíblica a Manchester 1930-35 i de teologia a Cambridge 1935-39 Per a ell, el cor del Nou Testament en la tensió entre el coneixement ideal i salvador dels grecs i el futur gloriós apocalíptic del judaisme és l’escatologia realitzada Publicà The Authority of the Bible 1928, The Bible and the Greeks 1935, The Parables of the Kingdom 1935, The Interpretation of the Fourth Gospel 1953, Historical Tradition in the Fourth Gospel 1963 i The Founder of Christianity 1970
Jürgen Moltmann
Cristianisme
Teòleg de l’Església evangèlica reformada.
Professor a la Universitat de Tübingen 1968 i president de la Gesellschaft für Evangelische Theologie Amb la seva obra Theologie de Hoffnung ‘Teologia de l’esperança’, 1968, esdevingué l’iniciador de l’anomenada “teologia de l’esperança”, atenta a l’abast històric de l’escatologia Cal citar entre les seves obres principals Perspektiven der Theologie ‘Perspectives de teologia’, 1968, Der Mensch ‘L’home’, 1971, Die ersten Freigelassenen der Schöpfung ‘Els primers alliberats de la creació’, 1971, Der gekreuzigte Gott ‘El Déu crucificat’, 1972 i Kirche in der Kraft des Geistes ‘L’…
Judd Apatow
Cinematografia
Productor i director de cinema nord-americà.
Aficionat a la comèdia des de l’adolescència, a disset anys començà a fer de monologuista humorístic Al començament dels anys noranta fou guionista i productor de diversos programes i sèries de televisió, abans de fer el salt al cinema, on se l’ha considerat un renovador del gènere còmic, amb una sèrie de pellícules caracteritzades per l’escatologia i la incorrecció política, protagonitzades sovint per homes immadurs Ha dirigit The 40 Year Old Virgin 2005, Knocked Up 2007 i Funny People 2009, i ha produït pellícules com Anchor Man the Legend of Ron Burgundy 2004, Superbad 2007,…
Miguel Asín Palacios
Història
Erudit i arabista aragonès.
Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del 1932 fins a la…
infern
Religió
Nom que diverses religions, en llur estadi primitiu, aplicaven —prescindint de valoracions morals— al lloc on sojornaven els morts.
La concepció d’un infern com a indret comú dels difunts sembla brollar més o menys espontàniament del culte als morts i de la consegüent convicció, estesa arreu, que els avantpassats no deixen de mantenir després de la mort una certa relació amb el món dels vius Només amb posterioritat aquest destí comú fou diferenciat en dos possibles sentits —el de premi o el de càstig—, segons el capteniment que hom ha tingut en la vida Entre els hebreus aquest pas d’un estadi de comprensió de l’infern a un altre és reflectit amb els conceptes de šeol i Gehenna, respectivament tanmateix, no resta clar fins…
Historias de amor y masacre
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1978, Animació, 80 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester, Ja.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les presentacions de…