Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Pablo Olavide y Jáuregui
© Fototeca.cat
Filosofia
Intel·lectual il·lustrat espanyol.
De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions de Sierra…
Juan Donoso Cortés
Filosofia
Història
Literatura
Política
Filòsof, literat, polític i diplomàtic espanyol.
Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Antoni Comín i Oliveres
Filosofia
Política
Filòsof i polític.
Fill d’ Alfons Carles Comín , es llicencià en filosofia i en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursà un postgrau en humanitats i cursos de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra Professor a l’ensenyament secundari 1997-2003, el 2001 s’incorporà com a docent al Departament de Ciències Socials d’ESADE Actiu en els moviments altermundistes, fou membre de la junta rectora de Ciutadans pel Canvi 2006-10 i participà en campanyes per a la reforma de la llei electoral a Catalunya i la reforma federal de la Constitució espanyola Fou diputat pel Partit dels Socialistes de…
Julián Sanz del Río
Filosofia
Filòsof.
Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus
Joseph-Jean Lanza del Vasto
Filosofia
Literatura francesa
Poeta i filòsof francès d’origen italià.
Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona
Bartomeu Marí i Ribas
Filosofia
Filòsof i gestor cultural.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David Lamelas, Rita…
‘Abd al-Raḥmān Badawī
Filosofia
Literatura
Filòsof, escriptor i poeta egipci.
Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta en llatí i català.
Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que inclouen la part…
Gustavo Bueno Martínez
Filosofia
Filòsof castellà.
Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre Idea de ciencia desde la teoría del cierre…